El 1975 va ser un any sísmic per al cinema. Un punt d'inflexió cultural on la paranoia, la rebel·lió, l'absurd i l'ambició van xocar a la pantalla. Ens va donar èxits de taquilla i descobertes, icones de mitjanit i èpiques històriques. I gairebé cinquanta anys després, el millor d'aquestes pel·lícules no s'ha esvaït, sinó que ha crescut.
Alguns van ser grans èxits des del principi. Altres van trigar dècades a trobar el seu públic. Però cadascun s'ha convertit en un element de la història del cinema, donant forma a gèneres, inspirant cineastes o incorporant-se a la cultura pop per sempre. Sense més preàmbuls, aquí teniu deu bàngers d'aquell any clau.
10 'Tres dies del còndor' (1975)
Dirigida per Sydney Pollack
Robert Redford a 'Three Days of the Condor'
Imatge a través de Paramount Pictures
—Treu a faltar aquest tipus d'acció, senyor? No, trobo a faltar aquest tipus de claredat. A l'ombra de Watergate i Vietnam, Tres dies del Còndor va aprofitar la creixent paranoia dels Estats Units i va produir un dels thrillers d'espies més elegants i intel·ligents de la dècada. Aquí, Robert Redford interpreta un investigador de la CIA que torna del dinar i troba tota la seva oficina assassinada. A partir d'aquí, la tensió s'enrotlla cada cop més mentre intenta mantenir-se amb vida i esbrinar per què.
Redford no és un superespia: és un home que surt de la seva profunditat, i aquesta vulnerabilitat ho fa encara més atractiu. Pel vessant estètic, Sydney Pollack dirigeix amb una precisió genial, convertint Nova York en una ciutat de vidre, cables i traïcions xiuxiuejades. El que diferencia la pel·lícula és la boira moral que ho planxa sobre tot. Aquest és el malestar màxim de mitjans dels anys 70. No obstant això, per a una pel·lícula que se sent tan del seu temps, els temes encara ressonen ara. En una època de denunciants i vigilància, Còndor encara colpeja com un avís.
Valoreu ara 0 /10
