Ambientada a principis dels anys 70, Amazon Studios Oncle Frank és un nou drama apassionant sobre famílies de tot tipus i l'impacte dels secrets que guarden. De l'escriptor/director Alan Pilota , Oncle Frank segueix a l'adolescent Beth Bledsoe ( Sofia Lillis ) i el seu estimat oncle Frank ( Pau Bettany ) mentre viatgen a la casa de la seva família a Carolina del Sud per assistir al funeral del patriarca de la família Bledsoe. Les coses canvien quan la parella de Frank, Walid ( Pere Macdissi ), apareix al funeral i treu a la llum veritats sobre Frank que no estava preparat per enfrontar-se amb la seva família. Aquest punt d'inflexió obliga en Frank a acceptar els seus propis secrets i determinar si l'acceptació i el perdó són fins i tot possibles.
Recentment, Bargelheuser va tenir l'oportunitat de conversar en profunditat sobre el projecte amb Ball i Bettany. Durant aquesta entrevista, vam parlar de per què ha passat més d'una dècada des del darrer llargmetratge de Ball, què va fer que Bettany volgués assumir aquest personatge i què va aprendre de Ball com a director. A més, Ball va parlar del projecte de televisió que està desenvolupant actualment, Bettany va parlar de la seva propera sèrie de Disney WandaVision , i molt més.
Mireu el vídeo i/o llegiu la transcripció a continuació.
COLLIDER: Alan, què va ser el que t'ha fet esperar tant per dirigir una altra pel·lícula? Va ser una cosa que només va passar pel fet d'haver estat ocupat fent televisió, o va ser perquè és difícil fer aquest tipus de pel·lícules en aquests dies?
ALAN BALL: Sí, estava ocupat True Blood . Després És cert Jo, vaig passar un parell d'anys desenvolupant i rodant un pilot per a una sèrie d'HBO que va acabar sense sortir. Vaig fer una temporada d'una sèrie per a HBO que va acabar sense sortir, després de la primera temporada. Per tant, estava força ocupat. Però a més, és difícil fer una petita pel·lícula com aquesta. Les persones que s'encarreguen dels cordons de la cartera llegeixen un guió i diuen: Em guanyarà diners això? I crec que probablement la resposta a molta gent que va llegir aquest guió va ser: No. Ens encanta escriure, ens encanta la història, però no creiem que això ens farà guanyar diners. Així doncs, gràcies. I després, Miramax va ser el primer financer que ens vam trobar que va dir: Sí, ho farem. Per tant, això és el que va trigar tant.
Pau, was the script your first impression of this project? Or did you talk to Alan Pilota first?
PAUL BETTANY: L'Alan és un tipus molt elegant que no ha de precedir la lectura amb una trucada telefònica. Sempre tinc una mica de sospita quan algú fa això, com ara què passa amb el guió? Tampoc llegeixo mai cartes dels directors i mai llegeixo un llibre d'estat d'ànim quan m'envien un llibre d'humor. Estàs com: Sí, m'encanten totes aquestes pel·lícules. L'última mostra d'imatges és una gran pel·lícula, però això no vol dir que la teva pel·lícula sigui així.
Alan’s note was really, really short. It was, I’d love for you to be in my movie. I was incredibly flattered, being a big Alan Pilota fan. But then, because I’m very much a 'glass is half empty' sort of chap, I wondered whether I was gonna get the one shit Alan Pilota script, and I was really, really thrilled to find out that I hadn’t and some poor other fucker has got that one. I got the good one. And then, we got on the phone and we had an amazing conversation. Then, we went off to North Carolina to make the movie and laughed our way through a very emotional shoot, but we laughed our asses off.
PILOTA: Hem rigut molt.
Imatge a través d'Amazon Studios Alan, what was it that made you see Pau in this role? And Pau, what was it that made you see yourself in the role?
BALL: Abans d'enviar el guió, òbviament, havia vist moltes pel·lícules de Paul al llarg dels anys, però estava veient una pel·lícula anomenada Final del viatge , sobre els soldats de la Primera Guerra Mundial en aquest búnquer, i bàsicament tots sabien que moririen. El personatge de Paul tenia tanta dignitat, decència i gràcia, i recordo que vaig pensar, el veig interpretant l'oncle Frank i li vaig enviar el guió. La conversa telefònica a la qual acabava de fer referència, em va quedar molt clar que va aconseguir el guió. Ell ho va entendre, li va parlar a nivell personal, es convertiria en una cosa personal per a ell interpretar el paper, i era un noi molt gran i divertit, amable i intel·ligent. Va ser llavors quan vam dir: Fem que els nostres empresaris es parlin per telèfon i fem que això funcioni.
BETTANY: Vaig pensar, qualsevol persona a qui li agradi una versió de mi on falsifiquem la dignitat i la decència probablement serà fàcil d'enganyar durant cinc setmanes, així que vaig dir que sí. Per què ho vaig fer? És una molt bona pregunta. La meva primera pregunta va ser: ho hauria de fer com a home heterosexual i puc fer-ho?
Només estava fent aquesta pregunta de veritat. Crec que cada vegada és més difícil, a mesura que et fas gran com a actor, agenollar-te davant d'una tomba davant d'una càmera i davant de l'equip i fer una mica de teatre. És com anar a un terapeuta als 50 anys. Com més gran ets, es fa una mica més vergonyós. Necessito motius cada cop més convincents per seure allà amb la samarreta del meu germà mort i anar a llocs foscos. De fet, un periodista m'ha fet una pregunta avui que va ser la pregunta més empàtica que mai m'ha fet un periodista. Van dir: Com aportes aquesta energia i què passa amb la teva salut mental? I és cert. L'Alan em va enviar a casa després de gravar l'escena a la tomba perquè es va adonar que després d'això no podia disparar. Francament, era divendres i em vaig passar el cap de setmana bevent massa i sense poder dormir perquè havia anat a aquest lloc. Una cosa és fer-ho als 20 anys, però als 50, quan tens nens i gossos i coses a la teva vida, necessites un motiu molt bo per fer-ho, i crec que n'hem trobat un. Així que, allà vaig tornar amb la samarreta del meu germà a una tomba.
Imatge a través d'Amazon Studios Alan is a master when it comes to these intimate family ensemble stories. Pau, as a director yourself, what do you learn from being directed by somebody like him and watching him work? Is there anything in the way that he works or approaches material that you’ll carry with you the next time you direct?
BETTANY: En primer lloc, em resisteixo a dir-me director. Crec que n'has de posar-ne dos. Un és un error o alguna cosa així. Dos, ho dius realment, i jo encara no n'he fet dos. Potser començaré a dir-me director si en dirigeixo un segon. Però sí és la resposta. Crec que en realitat tenim un estil semblant, ja que m'encanten els actors perquè et poden fer semblar que saps què estàs fent com a director, vaig descobrir. Jo també vaig escriure el que vaig dirigir, i no sóc molt preciós pel que vaig escriure un cop l'he escrit. Mentre la història sobrevisqui a la idea de l'actor, jo dic: Bé, anem amb aquesta idea. Sembla que et fa sentir molt còmode fent-ho', i després, fas un càlcul ràpid al teu cap i t'adones que la història sobreviu.
Un bon actor no t'està protegint, com a director o productor. Ell o ella no està intentant ajudar-te a fer-te el dia. Estan intentant protegir l'objecte, de la mateixa manera que ho ets tu i faran retrocedir les coses. És agradable quan fan retrocedir quan els llums no cremen i jo anava a dir que la pel·lícula no és a la càmera, però ja no ho fem. A l'Alan li agraden els actors, i m'agraden els actors, així que el que prendré és ser molt empàtic i escoltar realment perquè sovint algú té una idea millor. Però l'Alan tenia totes les bones idees.
Alan, do you feel that all of your extensive TV experience helps when you’re directing films? Are there any ways that the experience you’ve had doing television changes or affects how you approach film?
BALL: Bé, totes les pel·lícules que he fet han estat pel·lícules de baix pressupost sense prou temps per fer la pel·lícula. Per tant, tota l'experiència que tinc a la televisió, de rodar cinc, sis, set pàgines al dia és molt útil perquè estic acostumat a aquest horari i estic acostumat a avançar a aquest ritme. Mai he tingut una experiència en què hagués dirigit res per a una funció on tingués molt de temps i tots els recursos necessaris per fer-ho. En la meva experiència a la televisió, els últims programes que he fet, en realitat he tingut més, en termes de recursos, que no pas amb pel·lícules.
BETTANY: Crec que és cert. El problema de fer pel·lícules independents ara és que passem molt de temps intentant que semblin que teníem més temps en lloc de tenir més temps.
BALL: Exacte!
Pau, we now know that WandaVision estarà disponible per reproduir-se a Disney el 15 de gener de 2021. Com es compara amb les pel·lícules que vau fer a l'MCU? Se sentia diferent d'alguna manera notable?
BETTANY: No, realment no. Si ho penseu, el que ha fet Kevin Feige és com un gran experiment de televisió. Són seqüeles i spin-off, en una fórmula episòdica i una fórmula derivada, com has tingut a la televisió des de sempre, acabades de fer a gran escala al cinema. Per tant, traslladant-lo a la televisió, crec que van prendre una decisió molt intel·ligent, com un homenatge a moltes èpoques i gèneres diferents de la televisió dels segles nord-americans. La diferència és que teníem molts diners, però havíem de guanyar sis hores, en lloc de dues i mitja, o el que fos –set hores o vuit hores, però moltes hores– amb la mateixa quantitat de diners que normalment hauríem de guanyar dues hores i mitja. Van fer coses molt intel·ligents, com ara vam rodar el primer episodi en dos dies, davant d'un públic d'estudi en directe. Bàsicament el vam executar dues vegades amb les tres càmeres, corrent entre sets. Això us permet acumular tot aquest temps per a l'acció. L'altra cosa és que vam creuar tot l'espectacle perquè teníem un director, la qual cosa significava que podríeu pagar aquest temps. Normalment, tens dos episodis amb un director. Eren intel·ligents i van prendre decisions molt intel·ligents sobre com vam rodar els primers episodis perquè poguéssim tenir molt de temps al final per intentar mantenir el mateix tipus de valor de producció.
Imatge a través d'Amazon Studios A causa del tan boig que sembla tot, se sent com si està intrínsecament connectat a l'MCU, se sent com si fos una cosa pròpia o són certes totes dues coses?
BETTANY: Crec que et farà pensar en l'MCU d'una manera totalment nova, però crec que és absolutament part d'aquest univers. A mesura que es desenvolupi cada episodi, el públic podrà desmuntar capa rere capa fins que aquesta bonica caixa de trencaclosques, escrita per Jac Schaeffer i dirigida per Matt Shakman i rodada pel [cineatògraf] Jess Hall, es revelarà a tothom i tindrà sentit. Totes les coses de bogeria tractaran d'alguna cosa.
Has mencionat explorar diferents èpoques. És un homenatge a moltes èpoques diferents, o és sobretot els anys 50 i 60?
BETTANY: Són els anys 50, 60, 70, 80, 90 i tot això. I després, acabem al MCU, al món real.
Alan, do you feel like you have another TV show in you? Is that the next thing you might do, or are you looking more at film?
BETTANY: Sí, hi estic. Es diu Oncle Frank on Ice .
BALL: Sí, absolutament. Pel que fa a un programa de televisió obert que duraria temporades i temporades, no, sóc massa gran per això. Però ara mateix estic treballant en un camp per a un programa de televisió de sèrie limitada. Estic treballant en un pilot per a un programa de televisió que només estic escrivint per a mi. És un espectacle que m'agradaria veure. Si algú vol fer-ho o no, ja ho veurem. Tinc diverses pel·lícules que he escrit, que he estat intentant fer al llarg dels anys, sense gaire èxit. Potser algun d'ells se'n va. Durant la quarantena, vaig escriure una pel·lícula slasher sobre una colla de nois de fraterns que van d'excursió d'esquí, i algú comença a matar-los, un per un. Crec que tenia una mica de ràbia per treballar.
BETTANY: Creus?
BALL: Ja veurem. no ho sé. No depèn de mi. Tot el que tingui que algú vulgui pagar per llogar càmeres per començar a filmar probablement serà el següent que faré.
Imatge a través d'Amazon Studios Ara vull i necessito veure desesperadament aquesta pel·lícula slasher.
BALL: Bé, ja veurem. Ja hi han passat diverses persones. Potser trobarem algú que vulgui fer-ho.
La sèrie limitada que heu esmentat és una altra història familiar de conjunt, o és una cosa molt diferent?
BALL: Es tracta de la família que va crear la cadena de restaurants Zankou Chicken. És una família d'immigrants. És una família d'armenis que va venir a Amèrica i va crear aquesta franquícia de restaurants. Acaba en una tragèdia bogeria. Hi va haver un doble assassinat i un suïcidi. És una tarifa molt lleugera. ja veurem. Només estem a l'etapa de llançament.
Pau, how long do you think it will be before you take on that second movie, as a director?
BETTANY: Oh, Déu meu, no ho sé. Vaig escriure una cosa durant la quarantena amb el meu amic que m'agrada molt, és una comèdia sobre la seva vida. Ell i la seva dona es van divorciar i, aproximadament un mes després, tots van haver de posar-se en quarantena junts i em va semblar una situació histèricament divertida.
BALL: Això sona genial.
BETTANY: T'ho enviaré, Alan. M'encantaria que el llegiu. La veritat és que ningú vol fer una pel·lícula sobre la quarantena. Realment no es tracta de la quarantena, però ara mateix hi ha hagut molta repressió, simplement no creiem que la gent ho vulgui veure ara mateix. Volen oblidar-ho. Però hi ha molts acudits i són molt bons. Vaig pensar que seria molt bo fer alguna cosa que fos divertida aquesta vegada.
BALL: És una gran idea.
BETTANY: T'ho enviaré, Alan.
BALL: M'encantaria llegir-lo.
BETTANY: N'estic molt orgullosa i m'agradaria escoltar els teus pensaments. Per tant, si algú em volgués donar els diners per fer-ho, m'encantaria fer-ho. Està molt contingut i es pot disparar durant un confinament.
Oncle Frank ja està disponible per reproduir-se a Amazon Prime Video.
